Un poeta, JOAN MARAGALL

10/10/10  150 aniversari del naixement

20/11/2011   100 anys de la seva mort

Joan Maragall
AUCA DE JOAN MARAGALL

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911) va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.^[1]

Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme^[2] i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva "teoria de la paraula viva", que va crear escola.^[1] Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda, si bé destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social.^[3]

Va traduir Goethe, Nietzsche i Novalis i introduí així a Catalunya una bona part de la poesia alemanya.^[1]

En la vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Entre l'"Adéu Espanya" i l'iberisme, la seva influència sempre va ser vigent a Catalunya de forma més o menys visible.^[3] Va ser un personatge amb múltiples contactes, amb els quals mantenia una extensa correspondència d'un interès que supera de molt el fet purament anecdòtic o biogràfic.

Un dels seus néts és Pasqual Maragall i Mira, president de la Generalitat de Catalunya (2003-2006).

Font Viquipèdia 


http://www.xtec.cat/celebracions/2010/anymaragall/index.htm

Mort: 20 de desembre de 1911 (als 51 anys) Barcelona
Activitat: Poeta, periodista
Gèneres: Literatura modernista
Obres principals: Cants, lLa vaca cega, L'oda infinita
Influenciat: Goethe, Nietzsche
Premis: Mestre en Gai Saber, després de guanyar el Jocs Florals el 1881. 1894, 1896 i 1904 Signatura:
Voleu escoltar alguns dels seus poemes? Entra a MÚSICA DE POETES http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=139 LA VACA CEGA Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot mentre pasturen l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada… Però torna, i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se’n torna orfe de llum sota el sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.